Edificis emblemàtics de la vil·la de Piera.

dijous, 9 de gener de 2014

Torre Viuda Sabaté

La Torre Vda. Sabaté es troba situada una zona residencial tranquil·la envoltada d’espais enjardinats del terme municipal de Piera, des de la qual es domina el casc de Piera, està ubicada al costat de la carretera principal venint des de Martorell (Carretera B-224).
La Torre Vda. Sabaté és considerada modernista, tot i que no era del tot aquest estil, si bé hi ha una semblança. És la varietat i expressió artística de cada arquitecte el que fa predominar un estil o d’un altre. En aquest cas l’arquitecte Josep Ros i Ros, era modernista principalment, però en aquesta torre hi va haver algún que altre detall del corrent noucentista que la diferenciaven del corrent anterior.
Va ser construïda el 15 de novembre de 1917. Me endavant, al 1984, es va cedir l’edifici, ja en runes, a l’Ajuntament de Piera, amb la intenció de realitzar una escola taller per així rehabilitar la casa.
Cal destacar, que una arquitectura ben construïda donava goig i segurament donaria satisfacció a la burgesia que la construí, és a dir que un cop rehabilitada passaria a ser patrimoni arquitectònic del municipi.
En l’etapa noucentista, per que fa al sistema de construcció, els materials i els fonaments seguien sent la calça de formigó i la volta catalana. Donat que la data de l’ inici de la construcció és a principis del noucentisme no s’utilitzà armadura en la cimentació, però sí calces de ciment i pedra amb murs de suficient amplada a les bases per la sustentació dels dos pisos i l’altell.


L’estructura de la casa viuda Sabaté és de maó, ciment i fusta. Fonamentalment les parets mestres de maó, d’uns 0,15 metres en els patis laterals i de 0,30 metres en els patis centrals i la façana posterior. Bigues de ferro laminat i una terrassa amb un sostre mort.
La fonamentació de l’edifici seria de sabates de dimensions considerables.

D’altra banda, en els murs de tancament es poden apreciar quatre façanes principalment, tot i que es podria dir que la casa presenta petites façanes dins de cada una d’elles, com pot ser els sobresortiments de les glorietes o les terrasses que sobresurten del segon pis.
En un inici aquesta vivenda va ser construïda amb pedra, tova i maó a les parets, amb un arrebossat llis. Tot i que amb les reformes posteriors alguna part de l’edifici ha estat tancada com pot ser el petit porxo que hi havia en una banda de les façanes posteriors. Aleshores per tal de reforçar allò que estava en runes es pot veure com es va fer un ús abundant del maó.
Les finestres, en aquella època de principis del noucentisme i finals del modernisme, va aparèixer l’element de les persianes de fusta i es van deixar de banda els porticons. Tanmateix, aquestes finestres tenen una mida considerable a les façanes on donava el sol, és a dir a l’est.

La coberta inclinada és de teules ceràmiques amb la seves bigues de fusta de es deixen entreveure en el ràfec de la coberta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada